ELS COLORS PRIMARIS
Un color primari és un color que no es pot crear barrejant altres colors de la gamma de color en un cert espai de color.

Els colors primaris es poden barrejar entre si per produir la majoria dels colors: quan es barregen dos colors primaris es produeix el que es coneix com color secundari, i quan es barreja un secundari amb un primaris s'obté un color terciari.

Hi ha dos grups de colors primaris, els additius (que apliquen a la mescla de llums) i els subtractius (que apliquen a la mescla de pigments). Els colors primaris additius són el vermell, verd i blau, mentre que els subtractius son el cian, el groc i el magenta.

Tradicionalment s'ha ensenyat que els pigments primaris eren el vermell, groc i blau. Això no és tècnicament cert, tot i que és una bona aproximació. En realitat vermell i blau son colors secundaris, fets de la mescla de magenta i groc, o magenta i cian, respectivament. Com a curiositat, els colors primaris additius son els secundaris subtractius, i al contrari.

Els tres colors primaris coneguts com a tals són propis de la física del color, el color com a llum. Els colors com a matèria, el pigments que fa servir el pintor, són quatre: groc - blau - roig - verd. La teoria del color d'Ostwald posa aquests dos parells de colors com a oposats i complementaris. La barreja dels quatre colors, segons sia la proporció de cada color en la barreja, fa els colors més neutralitzats, creant els diferents matisos fins arribar al neutre total, que és el gris absolut, sense cap predomini de cap color. És un exercici que recomano als que volen ser pintors i tenen problemes per fer les barreges per fer un matís determinat. El to d'un color determinat s'aconsegueix barrejant els colors amb blanc -cap a la llum-, o amb negre -cap a la foscor. El color negre no sempre és un determinat "color" sinó la barreja adequada dels quatre considerats primaris en parlar de matèria de color o pigment. Elisa Queralt, pintora.